La veritable moralina del mite de David i Goliat

Aside

La veritable moralina del mite de David i Goliat

Osmar_Schindler_David_und_Goliath

Tradicionalment s’ha fet servir el relat bíblic de David i Goliat per il·lustrar que en ocasions el feble també pot vèncer al poderós. És a dir, que encara que sigui un combat desigual, sempre hi ha espai per a miracles o desenllaços inesperats. En el món de l’esport trobem molts exemples que encaixen amb el símbol de la lluita victoriosa del desvalgut (David) davant el gegant (Goliat). Així doncs, hi ha hagut grans sorpreses com la derrota de Mike Tyson davant James “Buster” Douglas, el “Maracanazo” (victòria d’Uruguai davant Brasil a la final del mundial de 1950), o la consecució de la lliga de futbol anglesa per part del Leicester davant d’equips amb pressupostos infinitament superiors.

Doncs bé, l’escriptor Malcolm Gladwell, al seu llibre David i Goliat argumenta que aquesta interpretació del relat és errònia. En realitat, la història amaga un missatge molt més valuós i profund, que ha passat desapercebut per la humanitat durant segles i segles, i que desenvolupo a continuació.

Filisteus i israelians es trobaven en conflicte, i era una cosa comuna en l’època escollir a un guerrer de cada bàndol perquè s’enfrontessin entre sí i d’aquesta forma evitar una guerra on es perdrien moltes vides. Ningú s’atrevia a enfrontar-se al gegant filisteu Goliat, de manera que el pastor israelià David es va oferir, rebutjant l’ús de qualsevol armadura i només amb la seva fona i cinc pedres. Va llançar una pedra al front de Goliat i després li va tallar el cap amb la seva pròpia espasa, en el que s’ha fet servir com a metàfora per fer al·lusió a victòries improbables.

Però, i aquí està la moralina, David en realitat NO era el feble, almenys en molts aspectes. Tal com Gladwell explica, hi havia molts factors que feien pensar en la seva possible victòria.

D’una banda, Goliat estava obstinat en què David s’acostés per tenir una lluita cos a cos. Per aquest i altres detalls (sempre anava acompanyat) es pot suposar que el gegant tenia problemes de visió (molt comuns en persones amb acromegàlia o gegantisme). A més, les seves dimensions (més de 2,5 metres d’altura) i la seva armadura (d’uns 50 Kg.) li restaven agilitat i mobilitat.

D’altra banda, encara que a primera vista una fona ens sembli una arma poc poderosa, la veritat és que un bon foner podia “matar o lesionar greument un blanc a una distància de 200 metres”, argumenta Gadwell. Segons estudis realitzats per experts, a certa distància la velocitat que aconsegueix el projectil llançat per una fona li confereix un poder similar al d’una pistola.

En resum, Goliat possiblement era superior davant un rival d’infanteria en una lluita amb espasa i armadura tal com manava el protocol de l’època, però davant d’algú de les característiques de David tenia moltes probabilitats de ser derrotat. És a dir, la correcta anàlisi ens mostra que el contendent suposadament inferior en realitat era superior si la batalla transcorria d’una determinada manera.

Aquesta moralina és extrapolable a tots els combats, competicions, partits, etc. en què s’enfronta un favorit i algú suposadament inferior. Si s’analitza correctament, els rivals més forts també poden presentar debilitats que els més febles poden aprofitar si saben portar l’enfrontament al seu terreny.

Tyson vs Buster

Per exemple, si analitzem a fons la derrota de Mike Tyson davant Buster Douglas (per a molts la més gran sorpresa de la història de l’esport) veiem que en realitat aquest era el resultat més probable. Així doncs, no es tracta d’una lluita desigual en la qual el feble surt victoriós, tal com s’havia interpretat el mite de David i Goliat fins fa poc. Cal fer un estudi més profund per entendre el que ha passat.

I el que va passar en aquest cas és que Tyson no s’havia pres seriosament el combat. Pràcticament no havia entrenat (fins i tot un espàrring el va tombar en un entrenament) i no havia vist cap vídeo del seu oponent. La nit anterior va tenir sexe amb diverses dones, i només pensava en anar-se’n de gresca. En canvi, Douglas s’havia estat preparant com mai, motivat per la recent mort de la seva mare, i sabia de quina forma controlar el combat i mantenir allunyat a Tyson (utilitzant el seu jab).

En definitiva, aquesta nova visió del mite de David i Goliat és molt més valuosa i empoderadora. En realitat el feble ha de trobar el camí per no ser el feble, i deixar d’apel·lar a l’èpica per aconseguir la victòria. Quan ens trobem en una situació en què ens enfrontem a un suposat Goliat hem de trobar l’estratègia i les armes que més ens puguin beneficiar en base a les nostres fortaleses i les seves debilitats.

Vols parlar amb mi sobre algun tema? Consulta les meves dades de contacte o els meus serveis de psicologia online.

És beneficiós o perjudicial tenir sexe abans de competir? L’aspecte psicològic

Aside

És beneficiós o perjudicial tenir sexe abans de competir? L’aspecte psicològic

Versión en castellano

sexe abans de competirMolts esportistes – potser tu mateix/a – tenen la creença que tenir sexe abans d’una competició és quelcom que perjudicarà el seu rendiment, o sigui que ho eviten el dia o dies anteriors (inclús la masturbació). Però, en què es basa aquesta creença? Hi ha algun estudi científic que la corrobori?

Al llarg de la història de l’esport hi ha hagut grans campions que s’han mantingut fidels a aquesta creença. El més conegut és Continue reading

Tu també ho hauries fet. Comprenent a Lance Armstrong

Aside

Tu també ho hauries fet. Comprenent a Lance Armstrong

armstrongcatEn moltes ocasions se’ns fa més fàcil observar les actituds dels demés des de la qualificació que no pas des de la comprensió. És a dir, de forma automàtica tendim a jutjar una actitud com a bona o dolenta en comptes d’intentar comprendre el perquè d’aquesta actitud. En aquest sentit, possiblement la majoria de persones jutjaran a l’ex-ciclista Lance Armstrong com un trampós i un mentider, i pensaran que elles mai es doparien. Sento ferir la vostra autoestima si us dic que segurament vosaltres hauríeu fet el mateix en la seva situació. I us explicaré el principal motiu pel qual seria així.

Continue reading