On està el límit entre la sinceritat i la mala educació?

On està el límit entre la sinceritat i la mala educació?

Segurament coneixeu alguna persona, o potser vosaltres mateixos, que s’autodefineix com a sincera, directa, i que diu sempre les coses a la cara.

Si és així, possiblement haureu tingut o haureu sigut testimonis d’algun conflicte amb altres persones. O fins i tot aquesta actitud us ha suposat guanyar enemistats. I és que, on està el límit entre ser sincer i ser mal educat?

Doncs bé, davant d’aquest tipus de situacions aquesta és la meva proposta, que anomeno del “doble filtre”. Així, en moments en els quals estem amb altres persones i podem donar la nostra opinió sobre elles ens podem fer aquestes preguntes sobre allò que en pensem:

  • Allò que li vull dir a aquesta persona em beneficiarà d’alguna manera?
  • Allò que li vull dir a aquesta persona la beneficiarà d’alguna manera?

Si cap de les respostes a aquestes preguntes és un “sí”, llavors, per quin motiu ens val la pena fer el comentari? Per exemple, quina necessitat tenim de dir-li que és lletja a una persona que ens sembla que ho és? Ens servirà o li servirà d’alguna cosa aquest comentari?

Hi ha qui pot pensar que no dir sempre el que es pensa és ser hipòcrita. Possiblement sigui així però, com seria la convivència en la nostra societat si ens diguéssim tot el que ens passa pel cap a la cara?

Bé, espero les vostres opinions sinceres sobre l’article :)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.