Amistat amb l’exparella. Sí o no?
En un estudi fet en una Universitat de Mèxic l’any 2012 es va observar que les persones que havien perdut la seva parella a causa de problemes en la relació tenien més dificultats per superar el dol que no pas les persones que l’havien perdut a causa de la seva mort.
Això és degut a què en el dol amorós existeix una percepció de reversibilitat, és a dir, de què hi hagi una reconciliació amb la parella, cosa que condiciona i dificulta la resolució d’aquest procés. En les ruptures sentimentals no hi ha pèrdua absoluta, ja que la persona que era la nostra parella segueix al món, possiblement en un entorn proper i accessible, per la qual cosa serà necessària una reconstrucció de la relació que es mantingui amb ella.
A no ser que la ruptura hagi estat conflictiva, és possible que la persona que decideix posar fi a la relació vulgui mantenir el contacte amb l’exparella a nivell d’amistat, ja sigui perquè no té del tot clara la decisió (i està guardant la partida), perquè es sent culpable, o simplement per mantenir un vincle amb una persona important en la seva vida tot i que ja no se l’estimi.
Així doncs, en el moment de la ruptura sovint se’ns obre aquest interrogant: mantinc l’amistat amb l’exparella? Doncs bé, per a poder resoldre aquest dilema ens cal saber si realment volem amistat o volem quelcom més.
He vist molts casos d’autoengany en què la persona que accepta l’amistat realment es troba immers en una “il·lusió de reconciliació” amb l’exparella. Per tant, el que busca aquest contacte en el fons és recuperar la relació perduda. El que passa és que la dependència emocional ens està portant a buscar aquest contacte, de la mateixa manera que una persona amb algun tipus d’addicció busca de la seva dosi per a sentir-se bé. I és que, fins que els vincles afectius no s’hagin esvaït pel pas del temps, és difícil fer un tomb a la relació cap a una amistat sincera entre ambdues parts.
Com podem saber si hi podem tenir una amistat sana que no ens afecti emocionalment? Una de les maneres seria fent les següents reflexions:
- Quan quedo amb l’exparella, aquesta em podria parlar de noves relacions o de persones que està coneixent sense que això em fes sentir malament?
- En l’hipotètic cas que la meva exparella tingués una nova relació, seria capaç de prendre un cafè amb ells i mantenir-hi una conversa amb tranquil·litat?
Si la resposta a aquestes preguntes és un “no”, llavors… no vol dir això que en el fons volem alguna cosa més amb aquesta persona? És una relació d’amistat real una en la que no es pot parlar de noves relacions?
Vols parlar amb mi sobre algun tema? Consulta les meves dades de contacte o els meus serveis de psicologia online.
